Bona nit
Des de la plaça es veuen les sales de lectura de la Biblioteca
Municipal, ara buides, quasi abandonades, els prestatges clausurats amb unes
grans ics improvisades amb cinta de plàstic, les finestres obertes per airejar
l’ambient.
Decebut, dones la volta a l’edifici buscant l’entrada i
et trobes amb milers de cobertes de llibres que acoloreixen les portes de vidre
i et conviden a passar. Quin contrast!
Impossible resistir-se.
Entres, actives el dispensador de sabó i fregant-te les
mans observes al teu voltant. Un provisional mini-laberint bastit amb panells
de fusta et condueix directe a una finestra amb dos pams d’obertura.
T’apropes atret pels ulls somrients de la bibliotecària
que destaquen sobre la mascareta.
Li contes què t’agradaria llegir i la veus desaparéixer
un instant i tornar carregada amb una muntonada de llibres. Te’ls emportaries
tots.
-Pots escollir-ne quatre –anima.
I te’ls va mostrant de lluny, sense presses, amb
xicotets comentaris (se li nota quins li agraden a ella) i et costa decidir.
Finalment li assenyales els que vols.
Quan te’ls passa a través del xicotet badall de la
finestra, embolicats amb un gest de complicitat, et sents com qui rep un regal
molt especial; te’n vas pagat amb la tria i amb el gustet de l’atenció,
imperceptiblement màgica, que has rebut.
És a aquesta persona que m’ha atés i a moltes i moltes altres
com ella de l’Associació de Bibliotecaris i Bibliotecàries Valencians que he
d’agrair la concessió del premi Samaruc a Demana
un desig, editat per Bullent.
Imagineu la meua alegria. És una distinció valuosíssima
per a mi perquè prové d’un col·lectiu que dedica tanta passió, esforç i
sensibilitat a inventariar l’inesgotable atractiu dels llibres per
compartir-lo, lliurement i esplèndida, amb els lectors i lectores.
Us admire.
Moltíssimes gràcies.